
Teatre. “A la rica rondalla: El príncep malaltús”, a càrrec de Contatres.
Dilluns 28 de febrer, 20.00 h, Aula cultural de la CAM
Més informació en el web d'El Tempir.
Una de les tasques més urgents per a recuperar la sensatesa educativa és llevar moltes pors als pares. Repetir-los una vegada i una altra que tenen dues grans eines educatives: la tendresa i l’exigència. La tendresa és acolliment sense reserves. L’exigència és fermesa en les expectatives. Les dues eines són necessàries. Sense tendresa, el xiquet creix en un ambient dur que pot provocar tot tipus de pors i rigideses; sense exigència, el xiquet no aprèn a dirigir la seua conducta adequadament, no sap el que s’espera d’ell, fins a on pot arribar. Terry Brazelton, tal vegada el pediatre més prestigiós als Estats Units, hi insisteix contínuament. «Després de la tendresa, la disciplina és la cosa més necessària. Disciplina significa ensenyament, no càstig. L’objectiu per al xiquet és conèixer els seus límits. Cada ocasió de disciplina és una ocasió d’aprendre. Per això, després que hàgeu donat prova de la vostra autoritat, seieu amb el xiquet i reconforteu-lo, dient-li: “No has de fer això. Jo he d’impedir-t’ho fins que tu sigues capaç de detenir-te a tu mateix”. Si els pares comprenen que una autoritat tranquil·la, coherent, forma part del seu afecte, no se sentiran culpables.»
José Antonio Marina,
La recuperación de la autoridad:
crítica de la educación permisiva y de la educación autoritaria,
Plaza edición, Barcelona, 2009